Els 7 pecats capitals dels bancs

Megalomania

Cada vegada més grans... Aquesta és la consigna de la indústria bancària des de mitjans dels anys 90. L'esquer del guany hi és per a molts: augmenten de mida, els bancs redueixen la competència i, conseqüentment, multipliquen els seus beneficis. Però el seu constant creixement també té un preu: les acumulacions de riscos. Ara bé, quan aquests riscos es materialitzen, l'Estat no sol tenir cap altra opció que rescatar les institucions que s'han fet "massa grans per fer fallida".

 

Deliri de grandesa

A cop de fusions i d'adquisicions, molts bancs s'han constituït progressivament en gegants bancaris europeus. Fins a tal punt que la mida del seu actiusActiu
Inversió (material o immaterial) orientada a l'obtenció d'un benefici. De manera general, els actius d'un banc són els préstecs  [...]
supera sovint el PIBPIB
Indicador que suma els valors afegits de totes les empreses que operen dins del territori nacional. Comptabilitza el conjunt de les activitats generadores d'ingressos dins d'un territori, és a dir, la riquesa monetària total d'un país.
del seu país d'origen com els casos de Fortis y Dexia a Bèlgica o del Santander a Espanya.
Aquesta concentració del sector bancari europeu afavoreix l'aparició dels bancs anomenats "sistèmics"Institucions financeres d'importància sistèmica (“SIFIs” en anglès)
Institucions la fallida eventual de les quals tindria conseqüències significatives en el sistema financer i en l'economia real, particularment a causa de la seva grandària, la seva complexitat i la seva interdependència (amb altres institucions financeres).
. És a dir, aquells on la fallida tindria conseqüències dramàtiques en el sistema econòmic en el seu conjunt, per la seva gran mida i al seu interdependència. Segons el Consell d'Estabilitat FinanceraConsell d'Estabilitat Financera (“Financial Stability Board” o FSB)
Grup econòmic informal creat durant la reunió del G20 a Londres a l'abril de 2009 com a substitució al Fòrum d'Estabilitat Financera  [...]
(sigles en anglès FSB), dotze bancs amb seu a la Unió Europea i dues entitats suïsses entrarien en aquesta categoria, d'un total de 28 a nivell mundial.

Grandesa i decadència

L'existència de bancs sistèmicsInstitucions financeres d'importància sistèmica (“SIFIs” en anglès)
Institucions la fallida eventual de les quals tindria conseqüències significatives en el sistema financer i en l'economia real, particularment a causa de la seva grandària, la seva complexitat i la seva interdependència (amb altres institucions financeres).
 engendra tres efectes perversos principals. Primer, s'autoritzen a assumir considerables riscos financers, en la mesura en què la seva posició com a banc "massa gran per fer fallida" els permet forçar els estats a ajudar-los quan es troben en dificultats financeres. És a dir, partint del principi que el contribuent pagarà finalment els danys que creen, els bancs sistèmicsInstitucions financeres d'importància sistèmica (“SIFIs” en anglès)
Institucions la fallida eventual de les quals tindria conseqüències significatives en el sistema financer i en l'economia real, particularment a causa de la seva grandària, la seva complexitat i la seva interdependència (amb altres institucions financeres).
 adquireixen cada vegada més riscos, jugant al que en economia es coneix com a "risc moral"Risc moral (de l'anglès moral hazard)
Designa els canvis de comportament que pot engendrar per a un actor econòmic el fet d'estar cobert contra un risc donat. Sabent-se a priori protegit, l'actor econòmic tendeix a adquirir més riscos, provocant de cop una accentuació dels riscos globals en el sistema.
. Els fets ho demostren: els 145 bancs amb actiuActiu
Inversió (material o immaterial) orientada a l'obtenció d'un benefici. De manera general, els actius d'un banc són els préstecs  [...]
 total superior a 100 mil milions de dòlars al 2008, van acaparar més del 90% de l'assistència pública atorgada pels governs com a resposta a l'emergència de crisi.
Segon efecte pervers: l'experiència demostra que, com més augmenta la mida d'un banc, més disminueix la utilitat social i econòmica de les seves activitats [veure Perversió].
Finalment, l'existència de bancs sistèmicsInstitucions financeres d'importància sistèmica (“SIFIs” en anglès)
Institucions la fallida eventual de les quals tindria conseqüències significatives en el sistema financer i en l'economia real, particularment a causa de la seva grandària, la seva complexitat i la seva interdependència (amb altres institucions financeres).
 tendeix igualment a pertorbar les regles més elementals de la competència. Gràcies a la seguretat que els ofereix el suport del seu Estat en cas de fallida, les agències de qualificacióAgència de qualificació
Societat la missió de la qual és qualificar societats, bancs o inversors que emeten títols de deute. Qualifica la solvència de l'emissor i la capacitat de l'empresa  [...]
 els atribueixen un risc menor, i per tant, es financen a menor cost en els mercats financers [veure Vampirisme]. Gràcies a això disposen d'un avantatge competitiu gens menyspreable respecte als bancs petits i mitjans que, privats de l'estatus de banc "massa gran per fer fallida", han de demanar préstecs amb tipus més elevats.