Els 7 pecats capitals dels bancs

Cobdícia

"Mon trador. Il est l'or... L'or d'especuler!" Que un dirigent bancari hagi pogut murmurar algun dia a cau d'orella a un dels seus tradersTrader
Operador —en un banc o en una societat borsària— especialitzat en transaccions financeres (compra i venda de valors mobiliaris, divises, productes derivats)
(operadors) aquestes dolces paraules no sorprendria ningú. Aliats incondicionals, tots dos actors clau de les finances comparteixen una vocació comuna: l'acumulació frenètica de capital. Una passió no només trista, sinó també destructiva per a la resta de la societat. 

 

Descontrol salarial

Les remuneracions fora de sèrie són norma en la indústria bancària. Qualsevol que sigui la conjuntura, es mantenen inexorablement. Les xifres següents ho testifiquen: el 2011, 15 dirigents de bancs de primera fila a Estats Units i a Europa van guanyar cadascun de mitjana 12,8 milions de dòlars (9,9 milions d'euros), és a dir, un augment de l'11,9% en relació amb 2010 . Un altre exemple: uns 9.000 tradersTrader
Operador —en un banc o en una societat borsària— especialitzat en transaccions financeres (compra i venda de valors mobiliaris, divises, productes derivats)
dels quatre bancs francesos més grans es van repartir 2,3 mil milions d'euros en 2011, és a dir el 27% dels beneficis abans d'impostos dels seus empresaris. Aquestes remuneracions estratosfèriques són encara més inconcebibles pel fet que s'han atribuït en plena crisi bancària. Des de 2008, els bancs registren una baixa de les seves rendes paral·lela a la del seu valor en borsa. A més, molts d'ells gaudeixen d'ajudes estatals i de subsidis públics implícits [veure Vampirisme]
Sol esgrimir-se l'argument del talent per justificar els alts salaris del personal dirigent i dels tradersTrader
Operador —en un banc o en una societat borsària— especialitzat en transaccions financeres (compra i venda de valors mobiliaris, divises, productes derivats)
de la indústria bancària. No obstant això, és una fal·làcia per tres raons principals. En primer lloc, altres sectors emprenen a persones altament qualificades sense per això tenir nòmines de set o vuit xifres. En segon lloc, sense la infraestructura i el col·lectiu de treball que els envolten, els dirigents de banc i tradersTrader
Operador —en un banc o en una societat borsària— especialitzat en transaccions financeres (compra i venda de valors mobiliaris, divises, productes derivats)
no podrien acumular tants diners. En tercer lloc, si el talent es mesura sobre la capacitat per crear valor, l'experiència recent demostra que el personal superior de les finances està totalment privat d'aquesta capacitat. Segons el gabinet d'analistes independents Alphavalue, els bancs europeus van destruir prop de 882 mil milions d'euros de valor per als accionistes entre 2007 i 2012 (caiguda de capitalització borsària i recapitalitzacionsRecapitalització
Terme que designa l'afegit al capital propi d'un banc quan aquest capital es considera insuficient tenint en compte la seva activitat i els riscos  [...]
). 
En realitat, lluny de ser el reflex de la competència, els ingressos del personal dirigent i dels tradersTrader
Operador —en un banc o en una societat borsària— especialitzat en transaccions financeres (compra i venda de valors mobiliaris, divises, productes derivats)
són sobretot el resultat del desproporcionat lucre dels bancs, al seu torn lligat a la debilitat de les reglamentacions vigents. En efecte, l'absència de normes que limiten l'especulació financera permet a la indústria bancària obtenir un lucre desconnectat de la realitat econòmica i atorgar una part significativa als seus tradersTrader
Operador —en un banc o en una societat borsària— especialitzat en transaccions financeres (compra i venda de valors mobiliaris, divises, productes derivats)
i dirigents. 

Els perjudicis de l'avarícia 

Encara que satisfacin la cobdícia de l'aristocràcia bancària, les pràctiques de remuneració vigents en el sector es revelen en canvi molt nocives per a la societat en el seu conjunt. En primer lloc, contribueixen àmpliament a l'augment de les desigualtats salarials observades a Europa des dels anys 90. Aquestes són, en efecte, el fruit de la pujada dels alts salaris, particularment del 0,01% de la població. Una part important d'aquest fort augment de les remuneracions més altes ha estat capturada pels empleats de la indústria financera (respectivament, el 70% i el 50% en el cas del Regne Unit i de França).
El segon efecte pervers: les estructures de remuneració dels bancs animen els seus dirigents i tradersTrader
Operador —en un banc o en una societat borsària— especialitzat en transaccions financeres (compra i venda de valors mobiliaris, divises, productes derivats)
a adquirir riscos excessius. D'aquesta manera, com més riscos contreguin aquests últims, més lucre podrà obtenir el banc. I per tant, com més lucre obtingui el banc, major serà la remuneració rebuda. La depravació d'aquest sistema és tal que encara que els bancs registrin pèrdues, no se sanciona els seus dirigents. En el pitjor dels casos, se'ls dóna les gràcies concedint-los prèviament un paracaigudes daurat. Un cas exemplar a Espanya ha estat el del director de Novacaixagalicia, José Luis Pego, amb una indemnització i pensió que sumen 18 milions d'euros, en ser acomiadat d'una Caixa que ha hagut de ser rescatada del tot per l'Estat espanyol.
Finalment, la perspectiva d'una remuneració indecent empeny molts banquers i tradersTrader
Operador —en un banc o en una societat borsària— especialitzat en transaccions financeres (compra i venda de valors mobiliaris, divises, productes derivats)
a infringir les lleis. Per obtenir el seu salari d'11,6 milions d'euros en 2010, Bob Diamond, exdirector general de Barclays, no va vacil·lar a animar al seu banc a manipular el LiborLibor
Tipus d'interès al qual es presten diners (fundamentalment en lliures esterlines i dòlars americans) els bancs en el mercat majorista o interbancari britànic.
i l'EuriborEuribor
Tipus d'interès al qual es presten diners els principals bancs europeus en euros en el mercat majorista o interbancari. Els tipus van des d'un dia fins a un any.
, els tipus interbancaris que serveixen de referència als mercats financers, i que s'utilitzen principalment per calcular l'interès prestat a particulars. El 27 de juny de 2012 Diamond va ser forçat a dimitir després de la condemna a Barclays per les autoritats britàniques i americanes amb una multa rècord de 360 milions d'euros.